Adéu - Joël Ródenas López

(Exposat al Goletart 2013)
No fa falta posi cap comentari per aquest poema... Els darrers versos parlen per ells tot sols...
Adéu.

Adéu

Sé que és imprudent mirar-te des de lluny,
veure't passejar, sense el meu braç i el meu abric.
Doncs em vénen records, que se'm claven com un puny,
al cap, a la galta, al cos, al cor i a l'esperit.

Com estaran els cinemes on vaig tocar la teva mà?
O el gelat de la tarda? O el petó que et vaig donar?
Potser per a tu, tot allò va ser una beneitura,
a jo, en canvi, em va donar la vida pura.

Que bella et veies quan la nit t'ancorava,
quan la teva mà es tornava amb la meva.
I si tot llavors per a tu no va ser el que esperaves?

Pensant i pensant, només arribo a una gran pena.

Arribat a aquest punt, no em queda una altra opció.

No em cerquis, no em parlis, no demanis per jo.

Viu la teva vida, viu el teu amor

i no t'amoïnis per jo. Jo ja sóc mort.