La vida... Impredictible per a nosaltres. Qui no ha pensat que passaria si no hagués fet aquesta cosa, no hagués conegut aquesta persona o el que sigui? Que ens passarà avui de cap vespre? Demà? Massa preguntes i mal de caps...
Avui anam amb una narració breu de na Catalina Maria Mascaró, titulada Estranyes raons de la vida.
Estranyes raons de la vida
Nit
freda, obscura, trista, ella. Asseguda sola observant atentament com
les petites gotes de pluja corren avall per la finestra de
l’habitació. Aquella habitació on havia viscut tants de moments.
Moments inoblidables, feliços. Moments d’una vida passada que
estranyava. D’una vida sense mal de caps, sense altra preocupació
que la de respirar ja que els somriures naixien del seu interior en
tot moment. Uns somriures que no tenien explicació, però que a
l’hora significaven molt. Ara les coses havien canviat. Tot havia
canviat, pot ser per bé, pot ser per mal. No ho entenia, no ho
comprenia. No sabia que fallava, però aquelles gotes de pluja
realment eren el reflex de les llàgrimes que corrien per la seva
cara.
Diuen
que cal passar pàgina i seguir. No es sap per quins motius ella va
passar la pàgina, però no va tancar el llibre. Ara una bufada de
vent freda, gelada va aconseguir travessar les murades d’aquella
habitació tenebrosa i va tornar a girar les pàgines del llibre. Les
pàgines on hi havia escrits els seus millors moments. Aquell passat
que creia enterrat. Aleshores un calfred recorre tot el seu cos. El
telèfon torna a sonar. Era la cridada definitiva, la que li tornava
a obrir la porta del seu cor. La cridada que esborrava l’amargor
del present i tornava a fer sortir el sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada