La felicitat... Aquell concepte tan ambigu. Que es exactament ser feliç? Sentir-se be amb tu mateix? Estar be en tots els àmbits? Estar al costat de aquella persona estimada? Qui sap...
Avui vos duc (com s'ha de catalogar tot, ja que s'ha creat un sistema en el que s'han de catalogar totes les obres amb etiquetes) una espècie d'article d'opinió. La felicitat, de na Sheila Jimenez.
La
felicitat
La
felicitat, com ja se sap, és una paraula que defineix alguna cosa
molt abstracte i ja posseeix una definició de diccionari, però a mi
aquesta definició no em serveix.
Per a mi, la felicitat resideix tant en les petites coses del dia a dia que per a la gent poden arribar a ser menyspreables com en les grans gestes que requereixen temps. La felicitat és un tresor que val molt, més que qualsevol obra d'art de Dalí o Picasso. És alguna cosa que nosaltres hem d'aconseguir pels nostres mitjans, ja que no té cap preu. Aconseguir aquest preuat tresor requereix treball i esforç, i encara que de vegades fan venir ganes d'abandonar, cal pensar en la meta a la qual ens condueix tal gesta. Hi ha felicitat que requereix esforç, una altra que no tant, una altra que requereix manteniment, però totes ens satisfan igual. Per ventura, no es considera felicitat observar el cel i imaginar-te solcant entre els núvols? No és felicitat poder escoltar la teva cançó preferida? No és també tenir a algú amb qui compartir alegries i penes, sabent que tens a algú que et recolza? La felicitat que resideix en les petites accions, com una carícia, un t'estim, o un simple agraïment són les que ens van animant en el dia a dia. Per desgràcia, jo manco d'algunes parts que componen el gran trencaclosques de la felicitat, però sé que si treball i m'esforço a trobar-les, les acabés trobant. Somnis i ambicions tinc; gent que conegui també, però que realment estiguin quan les necessito hi ha molt poca. Si segueixo buscant trobaré a gent que em comprengui tal com sóc i que mai m'abandonarà. Mentrestant, cal aixecar-se amb un somriure en la cara, gaudint dels petits plaers de la vida que atorguen aquesta felicitat que ens omple a tots, i aniré completant el meu panell i encara que hi hagi moltes parts en la qual fan venir ganes de deixar-ho tot i fugir, no abandonaré, perquè el meu gran somni, la meva felicitat, depèn de mi, de ningú més. No cal deixar que ningú et lligui les ales ni lligar-te-les tu mateix per poder ser “feliç” i conformar-te.
Per a mi, la felicitat resideix tant en les petites coses del dia a dia que per a la gent poden arribar a ser menyspreables com en les grans gestes que requereixen temps. La felicitat és un tresor que val molt, més que qualsevol obra d'art de Dalí o Picasso. És alguna cosa que nosaltres hem d'aconseguir pels nostres mitjans, ja que no té cap preu. Aconseguir aquest preuat tresor requereix treball i esforç, i encara que de vegades fan venir ganes d'abandonar, cal pensar en la meta a la qual ens condueix tal gesta. Hi ha felicitat que requereix esforç, una altra que no tant, una altra que requereix manteniment, però totes ens satisfan igual. Per ventura, no es considera felicitat observar el cel i imaginar-te solcant entre els núvols? No és felicitat poder escoltar la teva cançó preferida? No és també tenir a algú amb qui compartir alegries i penes, sabent que tens a algú que et recolza? La felicitat que resideix en les petites accions, com una carícia, un t'estim, o un simple agraïment són les que ens van animant en el dia a dia. Per desgràcia, jo manco d'algunes parts que componen el gran trencaclosques de la felicitat, però sé que si treball i m'esforço a trobar-les, les acabés trobant. Somnis i ambicions tinc; gent que conegui també, però que realment estiguin quan les necessito hi ha molt poca. Si segueixo buscant trobaré a gent que em comprengui tal com sóc i que mai m'abandonarà. Mentrestant, cal aixecar-se amb un somriure en la cara, gaudint dels petits plaers de la vida que atorguen aquesta felicitat que ens omple a tots, i aniré completant el meu panell i encara que hi hagi moltes parts en la qual fan venir ganes de deixar-ho tot i fugir, no abandonaré, perquè el meu gran somni, la meva felicitat, depèn de mi, de ningú més. No cal deixar que ningú et lligui les ales ni lligar-te-les tu mateix per poder ser “feliç” i conformar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada