Bones a tots i a totes, esper que estigui anant be.
Entre estudi i altres històries, aquest dies el més segur es que baixi el ritme de les entrades al "blog"... Però continuaran!
Avui vos duc un poema relacionat amb la mort, aquella cosa que ens atemoreix a tots. De la meva part, no només existeix la mort biològica... També està la mort dels sentiments, dels records, de les vivències... Tal com diria una bona amiga meva: quina pena!
Esper que gaudiu d'aquest poema.
Per cert, qui es fixi en la mètrica d'aquest i de molts poemes meus, per el temps... Per jo la poesia es una via per a amollar tots els meus sentiments lliurement i gaudir de fer-ho.
Sonet
per la mort
Saps que de vegades he pensat en la mort?
Aquella mort lenta, quan l'amor s'acaba
que et consumeix el cor, com a un paper una flama,
i et deixa un buit que només emplena el rancor.
Oh, maleïda mort, que amb jo fas camí
com un paràsit, esmicolant el meu cor.
Amputant-me els sentiments, deixant només la por
que em causa pensar i esperar el meu destí.
L'amor: sentiment pur, incontrolable,
molts de pics, sentiment inestable.
També, sentiment que ens ensenya a viure.
Però igualment, les gràcies li he de donar
a aquest sentiment, maleït i que ens ajuda a pensar,
ja que sense l'amor no podria sobreviure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada