Avui vos duc una narrativa breu titulada Plorar es viure, de na Marta Salom, el títol parla per si mateix.
Plorar és viure
Veig dos ulls que no saben on miren. Que es fixen d’una manera molt dispersa en un horitzó de possibilitats inexistent Però alhora veig esperança, una cega esperança mesclada amb una forta i potent tristesa de la que et fa treure unes primeres llàgrimes.
Plorar no val la pena si no va seguit posteriorment d’un somriure. Plorar no és res si no et fa fer-te fort. Plorar és l’acte més sincer, que una persona pugui dur a terme durant tota una vida.
Plorar et fa el que ets; una persona que sent amb plenitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada