dimarts, 30 d’abril del 2013

Plorar es viure - Marta Salom

Es increïble, però sempre pensam barbaritats quan veiem a una persona plorar. Jo soc d'aquells que pensa que plorar es una cosa meravellosa. Plorant te sents viu. Ja siguin llàgrimes aspres, de tristor, o llàgrimes dolces, d'emoció, sempre es bo fer-ho a temps.
Avui vos duc una narrativa breu titulada Plorar es viure, de na Marta Salom, el títol parla per si mateix.


Plorar és viure

Veig dos ulls que no saben on miren. Que es fixen d’una manera molt dispersa en un horitzó de possibilitats inexistent  Però alhora veig esperança, una cega esperança mesclada amb una forta i potent tristesa de la que et fa treure unes primeres llàgrimes.
Plorar no val la pena si no va seguit posteriorment d’un somriure. Plorar no és res si no et fa fer-te fort. Plorar és l’acte més sincer, que una persona pugui dur a terme durant tota una vida.
Plorar et fa el que ets; una persona que sent amb plenitud.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada