Obsequi
Me
va donar una abraçada
Càlida,
amb sentiment, com mai me l’havien donada
Me
va somriure, molt emocionada
Ja
que jo el seu regal, amb gran esforç, li donava
Era
una rosa, una rosa maca i poncella
Plena
de sentiment, tan especial, tan vermella
Me
va donar les gràcies, molt contenta
Amb
un petó, amb un bon gust a menta
Amb
la situació, vermell em vaig posar
Aquell
moment, no el volia mai veure acabar
Era
perfecte, no feia falta ni parlar
Ja
ho feia per nosaltres, la rosa amb la seva espiga de blat
De
sobte, vaig notar alguna cosa estranya
Unes
llàgrimes, em baixaven per la galta
No
eren de tristesa, com la mort d’un ésser estimat
Eren
especials, profundes, de felicitat
Me
va demanar que hem passava
Molt
nirviosa, massa preocupada
I
jo, sincer I valent, mentre m’atracava
I
a cau d’orella, amb tota sinceritat
Li
digué que l’estimava de veritat.
És preciós Joel. Amb una sola publicació ja m'has enganxat. Com a ésser que comparteix aquest gust per les arts, t'agraeixo tal iniciativa i esper que vagi endavant amb passes gegants perquè és realment interessant.
ResponEliminaMolta sort!
Moltíssimes gràcies! De moment, en 3 o 4 dies, ha avançat a passes increïbles, amem si això segueix així i podem gaudir de noves creacions literàries! ^^
EliminaI si tens qualque poema, escrit o el que sigui i vols participar, m'ho pots enviar al mail i estaré encantat de penjar-ho.
Moltes gràcies!!
Hmm.. Faré un pensament! :)
Elimina