Solitud
M'estava fumant un cigarret quan va començar a ploure. Vaig mirar a través de la finestra i vaig observar com les gotes impactaven contra el sòl i les fulles dels arbres dansaven com un ball de saló. Els cotxes passaven ràpidament i els vianants sorpresos per la pluja començaven a córrer, cercant un lloc on refugiar-se. Un automòbil va esquitxar una dona i es va posar a cridar furiosa. Jo observava l’escena amb indiferència. La meva presència era insignificant en aquest món.
Vaig pegar la darrera calada. Els vidres estaven humits i vaig dibuixar un petit sol que segurament després de la tempesta, brillaria al cel. L'habitació estava freda. Vaig encendre la xemeneia i després de fer-me un cafè amb llet vaig asseure'm vora l'escalfor del foc. Els llums estaven apagats i jo no tenia companyia. Tan sols aquella que m’oferien els meus records. Vaig rememorar efímerament petits moments de la meva vida. La veu dolça de la meva mare quan em desitjava bona nit, el pastís d’aniversari que em va fer la meva millor amiga, aquell dia que ell i jo contemplàvem el mar, el primer Nadal sense el meu padrí...Un petit somriure va néixer al meu rostre. Trobava a faltar tots aquells dies, moments en que la felicitat era així de simple. I ara tan sols existia el silenci. Al cap i a la fi, la vida és perdre el que guanyes, és trobar a faltar el que era teu. Ja era hora d’anar a dormir. El llit estava fred i jo em sentia encara més sola. Demà el dia seria com qualsevol altre.
Jo era tan sols l’ombra d’un ésser que, en el seu interior, estava mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada